Petita anàlisi de la sentència núm. 302/2026 del Jutjat Social 24 de Barcelona, de 19 d’octubre de 2026, que declara en situació d’Incapacitat Permanent Total derivada de malaltia comuna un treballador afectat per la limitació important funcional del COVID Persistent i fatiga severa, condemnant l’INSS a l’abonament d’una pensió del 55% de la seva base reguladora.
Des del Col·lectiu Ronda volem compartir una nova resolució judicial de rellevància per a la protecció social de les persones afectades pel «síndrome del COVID Persistent». Es tracta de la Sentència núm. 302/2026, dictada el 19 d’octubre de 2026 per la Secció del Social del Tribunal d’Instància de Barcelona (Plaza núm. 24), la qual estima la pretensió i reconeix el dret d’un treballador a percebre una pensió d’Incapacitat Permanent Total per a la seva professió habitual.
Denegació de l’INSS davant un quadre d’alta limitació funcional
El treballador afectat, de professió habitual mecànic d’automoció, va iniciar un llarg procés d’Incapacitat Temporal el juliol de 2021 com a conseqüència d’una infecció per COVID-19. Un cop esgotat el termini màxim de 545 dies de baixa, la Direcció Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va resoldre denegar-li l’accés a cap grau d’incapacitat permanent, al·legant —en base al dictamen de la SGAM (antic ICAM)— que el quadre només presentava una “fatiga crònica de grau lleu sense limitacions funcionals incapacitants“, proposant la seva alta per a la reincorporació laboral.
Davant d’aquesta resolució denegatòria de l’INSS, el treballador va acudir a la via judicial amb el suport del Col·lectiu Ronda per reclamar la declaració d’Incapacitat Permanent.
Evolució clínica i valoració de la professió habitual
Durant el procediment judicial, es va aportar documentació mèdica actualitzada dels serveis especialitzats i de la Unidad de COVID Persistente, on es va evidenciar l’evolució desfavorable de la malaltia. El quadre clínic del treballador es caracteritzava per:
Símptomes físics i sistèmics: Fatiga severa, intolerància a l’esforç, astenia marcada, dobles musculoesquelètics i empitjorament global amb el calor.
Afectació neurocognitiva: Alteracions de la concentració, parestesies en mans i peus, acúfens, cefalees i alteracions sensorials (anosmia i disgeusia persistents).
Impacte funcional: Una limitació funcional moderada-greu amb repercussió significativa tant en les activitats de la vida diària com en la capacitat laboral.
La Magistrada de la Secció del Social 24 de Barcelona analitza la professió habitual de l’actor —mecànic d’automoció—, subratllant que aquesta feina exigeix realitzar esforços físics continus, manipulació de càrregues, bipedestació prolongada, manteniment de postures forçades i un elevat nivell d’atenció i concentració.
El raonament de la sentència
La Sentència núm. 302/2026 acull els arguments de la demanda i declara la incompatibilitat del quadre clínica amb les tasques del mecànic, argumentant literalment:
«Dicho cuadro clínico y funcional resulta incompatible con las exigencias propias de su profesión habitual de mecánico de automoción, que requiere la realización de esfuerzos físicos, manipulación de cargas, mantenimiento de posturas forzadas, bipedestación prolongada y un nivel adecuado de atención y concentración (…) Las limitaciones acreditadas resultan determinantes de una incapacidad permanente total para su profesión habitual.»
En conseqüència, la sentència revoca la resolució de l’INSS, declara el treballador en situació d’Incapacitat Permanent Total per a la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, i condemna l’INSS i la TGSS a fer efectiva una pensió equivalent al 55% de la seva base reguladora.
La importància d’aquesta resolució
Aquesta sentència torna a posar de manifest la rigorositat i insensibilitat amb què l’ICAM i l’INSS avaluen les seqüeles cròniques del COVID Persistent, obligant molts treballadors i treballadores a emprendre un llarg camí judicial per veure reconeguts els seus drets.
Celebrem aquesta nova sentència, que reforça la jurisprudència social que exigeix valorar no només els diagnòstics formals, sinó la repercussió funcional real i objectiva de la malaltia en relació amb els requeriments físics i de concentració que exigeix cada professió.
Deixa un comentari