Petit anàlisi de la sentència que ens han notificat a Ronda núm. 197/2026 del Tribunal d’Instància de Barcelona (Secció Social 14), que rectifica l’INSS i la Mútua Asepeyo en reconèixer l’origen laboral d’una lesió d’espatlla en una dependenta de carnisseria.
He cregut molt necessari comentar aquesta sentència recent, ja que aborda una problemàtica recurrent en el sector del comerç: la tendència sistemàtica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i de les Mútues col·laboradores a catalogar com a “malaltia comuna” lesions que clarament deriven de l’esforç físic i la repetitivitat de les tasques diàries. En aquest cas, la justícia no només dona la raó a la treballadora, sinó que posa el focus en la manca de prevenció de riscos ergonòmics a l’empresa.
Anàlisi del litigi
La treballadora prestava serveis com a dependenta de carnisseria des de l’any 2016. Les seves funcions anaven molt més enllà de despatxar clients: incloïen la reposició de productes (amb càrregues de fins a 10 kg), la neteja del taulell, l’ús de serres mecàniques i talladores, i el trasllat de caixes mitjançant operacions d’empenta.
El maig de 2023, va iniciar un procés d’incapacitat temporal (IT) amb el diagnòstic d’”esquinç de la càpsula del maneguet dels rotadors esquerre”. Malgrat l’evidència de la càrrega física, l’INSS i la Mútua Asepeyo van insistir que es tractava d’una patologia degenerativa o crònica, aliena al treball, i van decretar que era derivada de «malaltia comuna».
El debat jurídic: Malaltia Professional o Accident de Treball?
La treballadora va interposar demanda a través del Col·lectiu Ronda reclamant que la baixa fos declarada derivada de contingència professional. Segons la sentència analitzada, tot i que l’activitat de “venedora” no està explícitament llistada per a aquesta patologia concreta, la sentència obre una via fonamental: l’aplicació de l’article 156.2.e) de la LGSS, que permet reconèixer com a Accident de Treball aquelles malalties que, tot i no estar en el llistat de Malalties Professionals, es demostra que tenen com a causa exclusiva l’execució del treball.
Un element determinant en aquest procediment ha estat l’actuació de la Inspecció de Treball, que va constatar in situ que l’empresa no comptava amb una Avaluació de Riscos Laborals de naturalesa ergonòmica. La sentència subratlla que la treballadora no havia rebut formació preventiva ni vigilància de la salut específica per als sobreesforços i postures forçades que requeria el seu lloc de treball.
El Magistrat conclou que existeix un nexe causal directe entre les tasques descrites (maneguet dels rotadors i moviments repetitius amb els braços per sobre de l’espatlla) i la lesió patida:
«estamos ante una enfermedad por accidente de trabajo, al quedar acreditado el nexo la demanda actora debe ser estimada en este aspecto y con ello la responsabilidad de la Mutua de la baja médica analizada.»
El veredicte del Tribunal
Finalment, el Tribunal d’Instància de Barcelona estima la demanda i estableix en el seu veredicte:
«estimo en parte la demanda presentada […] determino que la baja médica (IT) origen del proceso de incapacitante temporal de la actora es de carácter profesional originado por accidente laboral; y declaro responsable de la prestación la mutua ASEPEYO a todos los efectos asistenciales y económicos.»
Conclusió i implicacions pràctiques
Aquesta sentència és un pas endavant en la protecció de les treballadores del sector serveis, carnissers i dependents en general. Sovint, les mútues intente “degenerar” lesions (declarant-les derivades de malalta comuna) que són clarament fruit d’una activitat laboral exigent (i que han de ser declarades professionals) i d’una manca de mesures preventives per part de l’empresa.
Deixa un comentari