Petit anàlisi de la sentència que ens han notificat al Col·lectiu Ronda del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 17 de juliol de 2026, nº 4295/2026, i que desestima el recurs de l’INSS contra la sentència nº 70/2026 del Jutjat Social 6 de Barcelona, de 10de març de 2026, que declara en situació de Gran Invalidesaa una treballadora que pateix Covid Persistent
En aquest cas, l’actora va patir una llarga baixa per Covid Persistent, patint a causa d’aquesta patologia un important deteriorament cognitiu.
Amb la treballadora vam interposar demanda judicial reclamant que sigui declarada en situació de Gran Invalidesa, per necessitar una tercera persona per a poder fer les activitats bàsiques de la vida diària, i que representa una pensió del 100% del que venia percebent, més un complement del 45% de la base mínima de cotització vigent més el 30% de l’última base de cotització de la treballadora.
La sentència del Jutjat Social 6 de Barcelona va estimar en part la demanda i va declarar la treballadora en situació de Gran Invalidesa, determinant el diagnòstic de deteriorament cognitiu i trastorn atencional a causa del Covid persistent, a més d’altres patologies causades per aquest diagnòstic, com trastorn depressiu i fibromialgia. Argumentant literalment la sentència que:
«consta en el documento presentado por la parte actora, documento público emitido por el Institut Català de la Salut, como la parte actora presenta importantes limitaciones para la realización de las actividades básicas de la vida diaria para las que necesita ayuda para tareas como ir al baño, ducharse, peinarse, vestirse, etc.»
En base a aquests fets, la sentència declara la treballadora en situació de Gran Invalidesa, per necessitar una tercera persona per a poder fer les activitats bàsiques de la vida diària.
L’INSS va interposar recurs contra la citada sentència d’instància, recurs que va ser desestimat per la sentència del del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 17 de juliol de 2026, nº 4295/2026, que literalment determina:
«obra en autos documento médico hospitalario de la Unitat de Fátiga Crónica del Hospital Vall d`Hebron según el cual la actora presenta importantes limitaciones para la realización de las actividades básicas de la vida diaria para las que necesita ayuda para tareas como ir al baño, ducharse, peinarse, vestirse, etc. En igual sentido se pronuncia el informe pericial médico de la parte actora. El informe de asistencia del CSMA también refiere que la demandante requiere ayuda para las actividades de la vida diaria. El documento 13 de la parte actora, consistente en informe médico de la Unitat de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de data 28/11/2024 determina “Dependencia para todas las actividades instrumentales y básicas parcialmente por discapacidad física”. Dichos medios de prueba permiten tener por acreditado que la actora requiere de la asistencia de otra persona para los actos más esenciales de la vida diaria, dando soporte a la conclusión jurídica de la sentencia de instancia»
El blog del Tismi 
Deixa un comentari