Petit anàlisi de la sentència que ens han notificat al Col·lectiu Ronda, nº 1958/2026 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 1d’abril de 2026, Ponent Raúl Uría Fernández, que declara en situació d’Incapacitat Permanent i Absolutaa una treballadora que patia narcolepsia (trastorn del son que provoca somnolència severa).
En aquest cas, l’actora va ser declarada per l’INSS en situació d’incapacitat permanent i total, per a la seva professió d’administrativa, amb dret a percebre el 55% de la base reguladora, per patir principalment «NARCOLEPSIA TIPO 1. PERSISTENCIA DE SÍNTOMAS A PESAR DE TRATAMIENTOS».
Amb la treballadora vam interposar demanda judicial reclamant que sigui declarada en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta amb dret a percebre el 100% de la base reguladora.
La sentència nº 88/2025 del Jutjat Social 32 de Barcelona de 12 de març de 2025 estima la demanda i declara la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta, argumentant literalment:
«La principal patología que presenta la actora es narcolepsia tipo 1, que lleva aparejada cataplejía, consistente en la pérdida abrupta del tono muscular y alucinaciones durante las transiciones entre el sueño y vigilia. Ante esta sintomatología resulta muy difícil imaginar un trabajo distinto al de administrativa que la actora pueda desempeñar con un mínimo de eficacia y rendimiento.
(…) siendo persistente la somnolencia diurna interferente, así como los episodios de cataplejía que aumentan el riesgo de caídas, siendo cada vez más las conductas a evitar por la paciente, tales como bajar escaleras, cruzar la vía pública…
El impacto que la enfermedad tiene en la vida cotidiana de la paciente, que lleva asociada además cefaleas, falta de concentración, fatiga e incluso trastorno depresivo, impide el desempeño de cualquier tipo de trabajo por sedentario que sea o poco exigente en condiciones normales de continuidad y eficacia.»
En base a aquests fets, el Jutjat Social declara a la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta.
L’INSS va interposar recurs de suplicació contra la sentència nº 88/2025 del Jutjat Social 32 de Barcelona, desestimant el TSJC el recurs, ratificant la invalidesa absoluta, i argumentant literalment que:
“esta Sala ha resuelto que la somnolencia diurna y la pérdida súbita de tono muscular (cataplejía o cataplexia) que acompaña a la narcolepsia tipo 1 no controlada es incompatible con cualquier desempeño profesional, pues impedirá su desarrollo en términos de rendimiento y eficacia aceptables para la empleadora, y en términos de dignidad y seguridad para la persona trabajadora. Así lo hicimos en la sentencia de 1/07/2021 (rec. 1765/2021) citada por la parte recurrida, y también en la de 4/04/2017 (rec. 7336/2016).”

Deixa un comentari