Petit anàlisi de la sentència que ens han notificat al Col·lectiu Ronda, nº 1246/2026 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 2 de març de 2026, que ratifica la sentència del Jutjat Social 29 de Barcelona, que declara en situació d’Incapacitat Permanent i Absolutaa una treballadora que patia trastorn bipolar, i que inicialment tenia reconeguda la invalidesa però que l’INSS va declarar una suposada milloria que ara s’ha declarat judicialment inexistent.
En aquest cas, l’actora va ser declarada per l’INSS en situació d’incapacitat permanent i absolta, a l’abril de 2022, per patir principalment «trastorno bipolar tipo II». Posteriorment, en data abril de 2024 l’ICAM va determinar una suposada milloria del mateix diagnòstic, i l’INSS va revocar la seva prestació.
Amb la treballadora vam interposar demanda judicial reclamant que sigui declarada novament en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta amb dret a percebre el 100% de la base reguladora.
La sentència del TSJC estima la demanda i declara la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta, argumentant literalment:
«Al momento de atribuírsele una incapacidad permanente en grado de absoluta la actora se encontraba afectada por un “trastorno bipolar tipo II con muchas descompensaciones, pendiente de ingreso en hospital de día”; presentando -en la actualidad- “trastorno bipolar tipo I, descompensación actual depresiva grave sin síntomas psicóticos”.
De la comparativa de ambos cuadros secuelares no se objetiva la mejoría habilitante de la revisión de grado administrativamente acordada; y ello es así porque atendida la vinculación de la Entidad Gestora a su inicial resolución de reconocimiento lejos de apreciarse una mejora de la clínica que la motivó se advierte el intercurso patológico de una “grave” situación depresiva.»
En base a aquests fets, la sentència declara a la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta.
Novament, una treballadora que patia una patologia greu que l’impedia clarament treballar, va veure com l’ICAM i l’INSS revocaven la seva prestació, obligant-la a no tenir ingressos durant els dos anys de lluita judicial, amb l’angoixa i complicacions que ha comportat.
Finalment, ha hagut de ser una sentència judicial la que ha determinat la injustícia de la resolució de l’INSS i l’ICAM.
El blog del Tismi 
Deixa un comentari