El TSJC reconeix la invalidesa a un conductor de TMB a qui l’ICAM havia donat l’alta

En els darrers anys he portat reiterades demandes de conductors d’autobusos de TMB que, malgrat no poder treballar, havien estat declarats en situació d’alta mèdica per l’ICAM i l’INSS. Totes aquestes sentències han deixat en evidència el criteri restrictiu de l’administració respecte les veritables exigències i requeriments de l’activitat d’aquest col·lectiu i han acabat per reconèixer que els conductors i conductores d’autobús no podien desenvolupar la seva feina i, fins i tot, podien representar un risc per a ells i per a tercers. En tots els casos, a més a més, les sentències han estat posteriorment ratificades pel TSJC.

La darrera d’aquestes sentències que ens ha estat notificada és la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del passat 28 d’octubre de 2025, referent a un conductor d’autobús a qui se li ha reconegut la invalidesa malgrat l’ICAM l’havia donat d’alta.

El conductor, com tots els altres companys de la resta de sentències que comentàvem, treballa com a conductor d’autobusos de TMB, conduint autobusos de línia. Va estar de baixa durant un llarg període, fins que l’ICAM li denega la invalidesa i li dona l’alta mèdica entenent que pot conduir autobusos sense cap limitació, enviant-lo a fer els seus trajectes de línia d’aquest transport públic de forma immediata.

Amb el treballador interposem demanda judicial atès que múltiples informes dels especialistes de la sanitat pública determinen que està greument limitat per a la conducció de vehicles.

La sentència del TSJC estima la demanda i declara al treballador en situació d’Incapacitat Permanent i Total, per entendre que presenta «Cervicolumbalgia crónica por discopatías sin afectación radicular ni motora, con ligera limitación funcional a la flexoextensión del raquis, debiendo evitar el impacto repetido y la sedestación prolongada. Coxalgia de predominio derecho sin claudicación a la marcha y deambulación conservada. SAOS grave en tratamiento con CPAP nocturno, que le produce somnolencia diurna patológica y que le limita para la conducción», i argumentant literalment:

«A partir d’aquestes patologies, seqüeles i limitacions funcionals que presenta en l’actualitat el beneficiari demandant que (…) han comportat que esgotés el període màxim d’incapacitat temporal, és evident que tant la patologia osteoarticular que li afecta el raquis i li contraindica la sedestació prolongada, com la síndrome d’apnees obstructives del son, que li produeixen somnolència diürna patològica que posa en risc la seva pròpia seguretat i la dels passatgers en la conducció d’autobusos, obliguen a concloure que en l’actualitat el demandant està incapacitat per a desenvolupar la major part de les comeses laborals inherents a la professió de conductor d’autobusos, sense perjudici que si els tractaments d’aquestes patologies que l’afecten tenen una progressió favorable, es pugui revisar la pensió reconeguda».

Anteriors sentències

Però aquesta no ha estat, tal com deia anteriorment, l’única sentència que ha posat en dubte els criteris de l’ICAM i de l’INSS en la valoració de la capacitat laboral dels conductors d’autobusos amb limitacions.

Així, ens van notificar la Sentència del Jutjat Social 2 de Tarragona, del passat 5 de març de 2020, i fa dos anys la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 07/02/2019, Nº de Recurso: 6129/2018, Nº de Resolución: 648/2019. Ponente: IGNACIO MARIA PALOS PEÑARROYA (la podreu trobar aquí) que, literalment, determinava: “Siendo la profesión habitual del actor la de conductor de autobús de transporte urbano, tales dolencias le limitan efectivamente para las fundamentales tareas de dicha profesión, dado que la misma tiene un requerimiento de sedestación de cuatro sobre cuatro, según la Guía de Valoración Profesional del INSS, principalmente por la luxación inveterada de cocix que le provoca un dolor que se incrementa con la sedestación prolongada y las posturas estáticas“.

En idèntic sentit podem observar també una sentència de fa uns anys, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 27/2/2015, Nº 1528/2015, que va determinar literalment: “las citadas lesiones limitan a la parte actora para la realización de las tareas de su profesión habitual de conductor transporte urbano autobús, ya que como la sentencia de instancia establece debe de estar en sedestación conduciendo entre 7 u 8 horas diarias, aun cuando realizan descansos al final de la lineas, es decir no puede realizar cambios posturales necesarios para aliviar el dolor que le ocasionan las citadas lesiones.”

I existeixen altres exemples també, com la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 10/4/2015, Nº2998/2015, en el mateix sentit que les anteriors, entre d’altres sentències judicials.

També és interessant destacar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), nº 3313/2017, recurs de suplicació nº 1682/2017, que va ratificar la sentència del Jutjat Social 14 de Barcelona, condemnant a l’empresa TMB a adequar al treballador i company Curto el lloc de treball, determinant que l’empresa pública estava posant en perill la seva integritat i la dels usuaris en assignar-li la conducció d’un autobús de línia, malgrat no podia fer aquesta feina. Anteriorment ja vaig fer una entrada al meu bloc analitzant aquesta sentència (la podreu trobar aquí) i un article a la web de L’Accent (que podreu trobar aquí https://laccent.cat/cronica-duna-sentencia-contra-tmb-i-licam-i-una-actuacio-inhumana-contra-un-treballador/)

Criteri restrictiu de l’ICAM amb els conductors d’autobús

Amb els companys de la secció sindical de CGT de TMB bus ja fa anys que portem a terme diverses reunions amb l’ICAM referents a les altes injustes d’aquest col·lectiu.

L’acta de la reunió de juliol de 2017 (que podreu trobar aquí, https://cgtcatalunya.cat/salutlaboral/explicacio-de-la-reunio-del-13-de-juliol-entre-cgt-de-catalunya-i-licam-per-retornar-el-tribunal-medic-les-reclamacions-referents-a-les-altes-a-dautobuseros-de-tmb-i-el-t/) ja posa per escrit que es va traslladar per part de CGT a les màximes responsables de l’ICAM en aquell moment que «les altes injustes de l’ICAM han posat en risc la integritat física de molts treballadors i de possibles usuaris afectats, i ha provocat que la direcció de l’empresa TMB amenacés d’acomiadar alguns treballadors que tornaven al seu lloc de treball sense poder conduir autobusos en línia durant tota la jornada, causant protestes sindicals i fins i tot amenaces de vagues i aturades en les negociacions de Conveni Col·lectiu.».

Desgraciadament, el criteri de l’INSS i l’ICAM continua sent igual de restrictiu en referència a aquest col·lectiu de treballadors, donant altes que després es demostren injustes, augmentant el patiment dels afectats que es veuen abocats a llargs processos judicials, augmentant la conflictivitat dins l’empresa i, finalment, posant en perill la integritat física dels treballadors i usuaris.